Hi ha més camí
fet que per fer…, ja arribam al final de les pràctiques, per a molts, imagino
que el final de la llicenciatura. Sincerament, el temps ha passat molt, molt
ràpid, penso que això és perquè he gaudit molt de les meves pràctiques, he
aprés molt i he conegut gent que ha facilitat la meva experiència en molts
aspectes. Pràcticament hem estat un curs sencer de pràctiques, formant part d’una
realitat escolar, No sé vosaltres, però tot i que estic contenta perquè estic
començant a tancar una etapa de la meva vida molt enriquidora i positiva, per
una altra part m’agradaria poder fer-ne més, més al centre, més amb els
alumnes, més amb el meu projecte!:)
He de dir que jo
encara no he acabat amb el meu projecte, aquest dimecres he de realitzar la
darrera sessió, destinada a l’avaluació i autoavaluació final amb els dos
grups. M’hagués agradat poder realitzar algunes sessions més, però per motius
de temps no serà possible. A més, ja vaig haver de començar dues setmanes més
tard de les acordades per motius del centre. Vos vull recordar que el meu tutor
és extern al centre, forma part d’un EOEP, i només va els dimecres a l’escola
on he desenvolupat el meu projecte, per tant, això també ha condicionat molt la
creació, temporització i organització d’aquest. Però, tot i tenint aquests
factors en compte estic molt contenta i agraïda de les sessions realitzades amb
els alumnes, del tracte rebut per la majoria de professionals de centre i
sobretot, al meu tutor.
Vaig crear el meu
projecte amb la finalitat de millorar la convivència a les aules, al centre.
Després, en aquest PRC2 es va concretar el pla d’actuació a les aules de 5è i 6è
de primària; vàrem prioritzar en funció dels grup on es vivien més situacions
conflictives i més greus. Es dóna la necessitat de millorar el clima de
convivència a les aules per afavorir les relacions interpersonals i produir un
canvi intrapersonal de l’alumnat. Penso que aquest és un objectiu molt ambiciós
per voler aconseguir-lo en cinc sessions amb cada grup; hi ha molta feina per
fer i una vegada t’has endinsat en el projecte hi surten coses, descobreixes
possibles millors propostes, activitats, comences a establir una relació
propera amb els alumnes, els comences a conèixer, etc. Espero que la continuïtat
del meu projecte no quedi no més per escrit, penso que a les hores de tutoria o
quan els tutors pensin que és el moment més adient, es podrien treballar
aspectes que hem vist aquestes setmanes, aprofitar el role-playing com un
recurs molt productiu per treballar amb els alumnes, extreure les coses
positives dels alumnes, promoure la cohesió de grup, etc. Com ja vaig exposar a
una entrada anterior, les habilitats socials, l’educació en valors, la
intel·ligència emocional, són aspectes que s’han de tenir en compte en tot
moment educatiu.
D’altra banda, al igual que en el PRC1 aquest 2on període
de pràctiques he seguit participant en les funcions del meu tutor. Tot i que el
projecte s’ha dut a terme només a un centre, les meves pràctiques han tingut
lloc a dos contextos diferents, dues escoles públiques, situades molt a prop
l’una de l’altra, però amb diferències notables. Estic segura que aquest fet de
poder participar a dues realitats diferents ha estat oportunitat perfecta per
poder observar, conèixer, comparar, intervenir, aprendre i valorar diferents
aspectes, com pot ser la implicació dels tutors, posició i actitud dels equips
directius, els equips de suport, mestres, vies de comunicació, ambient de
treball, característiques pròpies dels centres, famílies i alumnat, formes
d’actuació, poder donar resposta a diferents demandes i intervenir amb casos
diversos, proves, reunions, etc.
Per acabar, penso que hem de defensar la importància del psicopedagog als centres
educatius i promoure la seva presència i participació. Sincerament, en la meva opinió hi ha manca de valoració d’aquesta feina i de
reconeixement social. Fins i tot, hi ha gent que no sap res al respecte, si em demanen què estic estudiant i els hi dic Psicopedagogia, més d'una vegada m'han dit i què és això. Què penseu vosaltres al respecte? Vos ha passat?
