Arribant al final...!

Hi ha més camí fet que per fer…, ja arribam al final de les pràctiques, per a molts, imagino que el final de la llicenciatura. Sincerament, el temps ha passat molt, molt ràpid, penso que això és perquè he gaudit molt de les meves pràctiques, he aprés molt i he conegut gent que ha facilitat la meva experiència en molts aspectes. Pràcticament hem estat un curs sencer de pràctiques, formant part d’una realitat escolar, No sé vosaltres, però tot i que estic contenta perquè estic començant a tancar una etapa de la meva vida molt enriquidora i positiva, per una altra part m’agradaria poder fer-ne més, més al centre, més amb els alumnes, més amb el meu projecte!:) 

He de dir que jo encara no he acabat amb el meu projecte, aquest dimecres he de realitzar la darrera sessió, destinada a l’avaluació i autoavaluació final amb els dos grups. M’hagués agradat poder realitzar algunes sessions més, però per motius de temps no serà possible. A més, ja vaig haver de començar dues setmanes més tard de les acordades per motius del centre. Vos vull recordar que el meu tutor és extern al centre, forma part d’un EOEP, i només va els dimecres a l’escola on he desenvolupat el meu projecte, per tant, això també ha condicionat molt la creació, temporització i organització d’aquest. Però, tot i tenint aquests factors en compte estic molt contenta i agraïda de les sessions realitzades amb els alumnes, del tracte rebut per la majoria de professionals de centre i sobretot, al meu tutor.

Vaig crear el meu projecte amb la finalitat de millorar la convivència a les aules, al centre. Després, en aquest PRC2 es va concretar el pla d’actuació a les aules de 5è i 6è de primària; vàrem prioritzar en funció dels grup on es vivien més situacions conflictives i més greus. Es dóna la necessitat de millorar el clima de convivència a les aules per afavorir les relacions interpersonals i produir un canvi intrapersonal de l’alumnat. Penso que aquest és un objectiu molt ambiciós per voler aconseguir-lo en cinc sessions amb cada grup; hi ha molta feina per fer i una vegada t’has endinsat en el projecte hi surten coses, descobreixes possibles millors propostes, activitats, comences a establir una relació propera amb els alumnes, els comences a conèixer, etc. Espero que la continuïtat del meu projecte no quedi no més per escrit, penso que a les hores de tutoria o quan els tutors pensin que és el moment més adient, es podrien treballar aspectes que hem vist aquestes setmanes, aprofitar el role-playing com un recurs molt productiu per treballar amb els alumnes, extreure les coses positives dels alumnes, promoure la cohesió de grup, etc. Com ja vaig exposar a una entrada anterior, les habilitats socials, l’educació en valors, la intel·ligència emocional, són aspectes que s’han de tenir en compte en tot moment educatiu.

 

D’altra banda, al igual que en el PRC1 aquest 2on període de pràctiques he seguit participant en les funcions del meu tutor. Tot i que el projecte s’ha dut a terme només a un centre, les meves pràctiques han tingut lloc a dos contextos diferents, dues escoles públiques, situades molt a prop l’una de l’altra, però amb diferències notables. Estic segura que aquest fet de poder participar a dues realitats diferents ha estat oportunitat perfecta per poder observar, conèixer, comparar, intervenir, aprendre i valorar diferents aspectes, com pot ser la implicació dels tutors, posició i actitud dels equips directius, els equips de suport, mestres, vies de comunicació, ambient de treball, característiques pròpies dels centres, famílies i alumnat, formes d’actuació, poder donar resposta a diferents demandes i intervenir amb casos diversos, proves, reunions, etc.

Per acabar, penso que hem de defensar la importància del psicopedagog als centres educatius i promoure la seva presència i participació. Sincerament, en la meva opinió hi ha manca de valoració d’aquesta feina i de reconeixement social. Fins i tot, hi ha gent que no sap res al respecte, si em demanen què estic estudiant i els hi dic Psicopedagogia, més d'una vegada m'han dit i què és això. Què penseu vosaltres al respecte? Vos ha passat?